Qüestió de poder

*audio no real, veu distorsionada

 

Quan em plantejava escriure la meva experiència, dubtava moltíssim per si sóc una exagerada i penso que justament això és el que m’ha empentat, finalment, a escriure-la. Durant molts anys vaig treballar en hosteleria, tant de cambrera com de cuinera.

En un dels llocs on vaig treballar, era, a més, la més jove. Les noies no teníem gens de veu a l’hora de prendre decisions i sempre fèiem l’horari de nit, que era el que els nois no volien fer. Un punt comú que he trobat en l’hostaleria és que volen noies “perquè són menys problemàtiques”, que això vol dir que són més submisses. I també perquè mengen menys. Això és veritat, que m’ho han dit des del primer dia. Tot i que en un dels llocs on em van dir això van contractar nois, perquè als amos els interessava per l’estatus dels xavals o del seu entorn.

En aquest bar importava més el teu capital de bellesa que si treballaves bé. Em vaig haver de defensar de babosos davant el cap, tota sola. Que tant em feia perquè ho he fet mil cops, però quan he tingut persones al meu càrrec sempre he vetllat pel seu benestar, encara que jo no fos l’ama i hagués esperat que un cap hagués fet alguna cosa al seu local. Amb altres noies no passava igual. En aquesta línia tinc més experiències, però anem per feina…

El cas és que vaig iniciar una relació afectiva amb un dels meus companys. Sí, una idea brillant… La qüestió és que jo treballava molt més i millor que ell (i està lleig que ho diga jo, però això era objectivament cert). La bona qüestió és que sempre, sempre, sempre ens posaven a treballar junts i jo havia de demostrar cada segon que estava complint amb la meua feina. Era insoportable. Els caps cada 2×3 se li queixaven de mi i ell m’ho deia. Ara que ho penso, no sé si s’ho inventaria, perquè el poder que exercia sobre mi era per a tornar-se boja.

Podria contar una barbaritat d’exemples concrets. A més altres companyes, llepones, que eren l’ullet dret dels caps, ficaven llenya al foc sempre que podien. Súper sorores. Finalment, gràcies a la meva xarxa d’amistats vaig aconseguir deixar aquell noi i aquella feina.