Quina millor manera de tancar aquest mes que hem decidit dedicar a les dones en l’esport que parlant amb una d’elles perquè ens expliqui els seus reptes i els seus èxits.
Entrevistem a la jugadora de futbol del Club Esportiu Europa, Claudia López que el passat mes d’abril conjuntament amb el seu equip van celebrar l’ascens a Primera RFEF
Les jugadores de l’Europa, celebrant l’ascens a Primera RFEF
Hola Claudia, et sembla si comencem presentant-te una mica i de com ha sigut el teu procés en el món del futbol?
Em dic Claudia López, tinc 21 anys i visc a Barcelona. Sempre m’ha agradat el futbol, jugava al pati amb els meus amics fins que un dia amb 8 anys vaig començar a l’equip de l’escola a jugar a futbol. Després de passar per l’equip de l’escola que era un equip mixt, el Mercantil, on era l’única noia i el Sant Andreu un equip femení, vaig començar en l’Europa en el meu últim any de la categoria Infantil, és a dir, uns 13/14 anys. A partir d’aquí aquest ha sigut el meu club de sempre.
El món del futbol femení no és fàcil. Amb quins obstacles t’has trobat al llarg de la teva carrera futbolística?
En un principi, quan era petita el que costava era trobar equips femenins en edat tan petites, ja que els primers equips femenins no començaven fins a la categoria d’infantil. Ara de més gran, els obstacles amb què m’he pogut topar ha sigut més relacionat amb persones que no creuen en el futbol femení o no aposten per ell realment, per sort, això comença a desaparèixer.
Claudia López
I quin ha sigut el repte més gran per a tu i el teu equip per poder arribar a 1REF?
Bueno, és cert que aquests anys ens hem enfrontat a equips amb uns pressupostos molt més grans que els nostres, això en un principi ens va fer partir en desavantatge. A més, també s’han sumat les condicions, ja que hi havia equips de la categoria que es dedicaven de manera professional mentre que nosaltres teníem molta més vida fora del futbol, la qual cosa dificulta molt més tot.
T’has creuat amb situacions de sexisme i discriminació en els teus anys com a futbolista?
Directament, a mi com a jugadora mai, o no que jo recordi, però si és cert que he arribat a sentir a dir que nosaltres i el futbol femení no donàvem tant d’espectacle, i per això no podien demanar tanta igualtat amb els nois.
És important que es doni molta visibilització i que donin suport d’igual manera a les jugadores com fan amb els jugadors.
Què creus que hauria de canviar en el futbol perquè les dones tinguin el mateix reconeixement que els homes? Estem lluny d’aconseguir-ho?
Penso que en aquests últims anys hi ha hagut un gran progrés del futbol femení, però també és cert que encara queda molt de camí perquè hi hagi una mínima igualtat. El més important és la part dels clubs, ja que ells són els encarregats de donar oportunitats i igualtats entre els equips masculins i femenins, així que han de ser els primers a apostar. D’altra banda, els mitjans de comunicació, és important que es doni molta visibilització i que donin suport d’igual manera a les jugadores com fan amb els jugadors.
Per acabar, què els hi diries a totes aquelles nenes que es volen dedicar al futbol?
Que ho facin, que no pensin en el que poden dir o pensar la resta, que son igual de vàlides que qualsevol nen o altra persona. És important que no hi hagi cap barrera que l’hi pugui frenar en prendre la decisió de jugar. És important que gaudeixin i que aprofitin el camí que sesta obrint ara en el futbol femení.
És important que no hi hagi cap barrera que l’hi pugui frenar en prendre la decisió de jugar
Moltes gràcies per compartir amb nosaltres, Claudia. Sembla que encara queda molt per canviar per arribar a una igualtat real en el món del futbol, però és esperançador veure dones joves com tu que aposten per allò que els agrada fer sense tenir en compte, com bé dius, el que pensi la resta i sense cap barrera que els pugui frenar, perquè no existeixen límits. Et desitgem el més prometedor dels futurs!