Quina és la situació de les dones en l’àmbit de gestió de direcció de les Federacions Esportives a Catalunya?
Aquest mes l’hem decidit de dedicar a parlar de les dones a l’esport, dels seus reptes i dels seus èxits. No podem descuidar els llocs de direcció en aquest àmbit, avui us parlarem de les Federacions esportives a Catalunya i les seves juntes directives.
A les Federacions Esportives a Catalunya existeix una relació directa entre la divisió per sexe i competitivitat, pel que fa al nombre de llicències federatives per sexe. La diferència entre ambdós sexes és radicalment significativa. De seguida veurem amb dades com l’esport federat, en conjunt, compta amb molts més homes que no pas dones.
Respecte a la composició de les juntes directives de les Federacions Catalanes observem una situació discriminatòria i de desigualtat pel que fa a l’oportunitat d’ocupar càrrecs de distribució de poder. Veiem algunes dades:
- L’any 2018 hi havia 168 dones en les juntes directives, el 2019 incrementava lleugerament amb un 177 i l’any 2022 torna a incrementar amb un total de 221.
Però això no té res a veure si ens fixem en els homes que formen part de les juntes directives, el 2018 n’hi havia 691, l’any 2022 679 i finalment l’any 2022 un total de 698 homes.
La diferència es troba que en el llarg d’aquests anys: 2068 homes han format part de les juntes directives de les Federacions Catalanes a diferència de les dones que han sigut 566. Sent els homes el 79% i les dones el 21% del total.
- Si observem l’any 2022, el 76% de les juntes directives estan compostes per homes i el 24% restant conformat per dones, veient una clara desigualtat pel que fa a les dones en l’àmbit de gestió de direcció en l’esport.
És cert que cada cop hi ha més representació femenina en les juntes directives,però no obstant és evident que les àrees de distribució de poder de l’esport estan representades únicament per homes i que les dones es troben lluny d’aquesta esfera.
De manera generalitzada, els càrrecs en què estan més presents les dones són els càrrecs menys importants i de menor rellevància.
Com en qualsevol altre àmbit que tradicionalment hagi sigut considerat de domini masculí (sobretot els àmbits de poder), les dones hem de fer esforços molt superiors respecte als homes per poder aconseguir uns resultats similars i poder presentar credencials que provin que nosaltres també som coneixedores i competents en aquestes àrees.
En la majoria dels casos, les dones s’han d’adaptar al model de gestió masculí i demostrar amb major exigència la seva validesa. Per tant, les dones ens trobem constantment en una situació d’obligatorietat de demostrar la nostra efectivitat, i per això es necessita una gran dosi de confiança (i això és un factor que moltes perdem pel camí).
A més a més, qualsevol error que cometem com a dones serà més visible que si el comet un professional home en el mateix camp.
Pfister i Radtke (2009), expliquen que ”en preguntar a les poques directives esportives sobre les dificultats més importants que van experimentar en la seva promoció, aquestes no van assenyalar la forta competitivitat i la gran preparació dels seus rivals, sinó les barreres específiques de gènere que les aturen i limiten per aconseguir els seus objectius’‘.
Fonts:
Observatori català de l’esport http://www.observatoridelesport.cat/indicador.php?id_n3=230&id_n1=4
Pfister, G. i Radtke, S. (2009) Sport, women, and leadership: Results of a project on executives in German sports organizations.