*audio no real, veu distorsionada
Des del 2010 fins al 2018 vaig estar a una empresa de lleure de Badalona, fent colònies escolars. Vaig començar amb 18 anys; era la meva primera feina. Dins d’aquesta empresa hi havia diferents perfils professionals: comercials, coordinadores i monitores. Jo, evidentment, vaig començar sent monitora. Totes les persones que hi treballaven eren unes cracks, eren dinamitzadores, improvisadores, organitzadores, energètiques, amb experiència… i sobretot amb ganes de treballar i fer bé la seva feina.
Quan portava tres anys allà, em vaig donar compte que no hi havia coordinadores, tot i que hi havia monitores boníssimes, implicades i amb compromís. També vaig veure que no hi havia cap noia fent activitats d’aventura. Tot i que hi havia noies escaladores. Ni un trist rocòdrom. No li vaig donar més importància fins que portava 5 anys. Tot el meu voltant del lleure (persones de més de 35, que havien vist de tot i viscut, laboralment, moltes coses) em deien que havia de ser coordinadora JA. Li deien al ‘jefe’, però jo mai ho era… Després de pujar una mica ‘d’esglaons’ vaig poder veure el perquè no podia ser coordinadora, tot i que em sabia de pe a pà tot el funcionament de l’empresa, protocols i metodologia. El ‘jefe’ era un masclista de merda que creia que cap noia podia coordinar, només pel fet de ser noia.
En aquell moment va arribar un noi, que no treballava bé ni s’enterava de res… Total, que al cap d’un any, quan necessitava d’aquesta figura, ja l’havia fet coordinador, evidentment passant per ‘davant’ meu, de la meva experiència, formació i coneixements sobre el lleure i específicament sobre l’empresa en concret. Quan jo feia colònies amb aquest noi, jo el coordinava amb ell perquè pogués coordinar a les colònies amb els altres monitors i, per desgràcia seva, jo feia el que volia (res negligent ni molt menys! Sinó que se’m feia feixuc que algú que no tingués ni idea hagués de dir-me que havia de fer). Durant aquell any, el ‘jefe’ em va demanar que preparés tot el casal d’estiu (que durava 2 mesos), centre d’interès, materials, activitats, llistes… En 3 dies. Evidentment li ho hagués pogut demanar al noi coordinador però…. no ho sabia fer.
Quan va arribar el moment de fer el casal, jo li vaig dir al ‘coordinador’ que em sabia molt de greu però no el pensava ajudar en res més que en fer la meva feina de monitora, que era el què em pagaven. Li vaig donar toooots els papers que jo havia preparat i suposo que ell va tenir un casal una mica agobiat. Quan va acabar el casal, el ‘jefe’ em va donar un sobre amb 100€ per la feina feta. Gràcies??
L’any següent va ser quan per fi em va fer coordinadora (sí, sí.. Em VA FER, com si no li hagués salvat el cul vegades…). Però no va ser com jo esperava! De fet, amb els companys, jo en feia broma autoanomenant-me ‘la coordinadora que no coordina’. Al llarg dels 3 anys que vaig estar ‘coordinant’ sempre anava amb algun altre coordinador a les colònies, evidentment un noi. Només en una colònia vaig ser la única coordinadora.
De coordinadors n’hi havia 3. ‘El guai’! ‘El que no s’enterava de res’ i…. SORPRESA! ‘El masclista junior’.
Amb aquest últim, quan coordinàvem junts, em deia que si ell havia de parlar amb ‘les meves profes’ perquè em fessin cas, que li digués que a ell si que li farien cas. OK?
A part de tot això, durant les organitzacions d’on posar les monitores i de decidir qui anava a quina colònia, el jefe va dir un dia ‘Ui! La Pepita no la posem a la piscina… Que els nens no pararan de mirar-la… Que té uns bons pits’. Vaig estar a punt de donar-li un tetazo jo, que no les tinc pas petites!
Total, desprès de molts comentaris extranys i coordinacions sent subcoordinadora, al final el ‘jefe’ ens va fer fora al coordinador guai i a mi, i es va quedar amb els altres dos. Després de 9 anys, mooolta feina i molt esforç em va fer fora per WhatsApp i a més no m’ho va dir ni ell… Sinó el masclista junior. Quan li vaig demanar explicacions al ‘jefe’ em va dir que els altres dos inútils (inútils no pel que creien, ni per la seva opinió, sinó per com treballaven…) creien que no necessitaven la meva figura. Gràcies a això cap monitora de la ‘vieja escuela’ ha tornat a treballar-hi i quasi té l’empresa a punt de tancar perquè no troba coordinadors. Però bé, la situació va ser molt més llarga, però ja és una altre història.
Ah! I el masclista junior es dedicava a tirar-li la canya a totes les professores i a les monitores d’una manera descarada i incòmoda. Però això és super professional i suposo que per això se’l va quedar a l’empresa.
