Amb Sant Jordi a la cantonada, és un bon moment per parlar d’algunes de les escriptores que han trencat els esquemes del patriarcat.
Ens ha costat molt fer una tria, ja que són moltes les escriptores potents i transgressores, qui sens dubte mereixen tot el reconeixement. No obstant això, aquí trobareu una tria que fa un recorregut des de la història més antiga, fins al més actual dels dies, passant per la poesia, la narrativa i l’assaig, amb accent a diferents temes.
Cinc exemples diversos que ens mostren uns petits traços dels grans passos que les escriptores han donat amb les seves lletres.
- Safo de Mitilene
- Christine de Pizan
- Gloria Fuertes
- Brigitte Vasallo
- Cristina Fallarás
SAFO DE MITILENE
Comencem aquest llistat a partir d’una de les primeres referents: Safo de Mitilene, poeta lírica grega que va viure a l’illa de Lesbos al voltant del segle VI aC.
Safo de Mitilene és considerada un referent del feminisme perquè, tot i que la seva obra va ser escrita fa més de 2500 anys, els seus poemes tracten temes que encara són rellevants per a la lluita pels drets de les dones en l’actualitat.
En els seus poemes, Safo celebra la bellesa i l’amor entre dones, el que ha portat a especulacions sobre la seva pròpia sexualitat i a convertir-se en una icona de la literatura lèsbica i queer. A més, els seus poemes sovint presenten a les dones com a subjectes actius i poderosos, en lloc de mers objectes de desig masculí; desafiant les normes de gènere i els estereotips de la seva època.
Safo va dirigir una escola per a dones joves a l’illa de Lesbos. Aquesta dada ens deixa entreveure quant valorava l’educació i la formació de les dones, en un moment en el qual les dones tenien poques oportunitats d’educació formal. L’escola de Safo va ser un espai important per al desenvolupament intel·lectual i artístic de les dones joves.
CHRISTINE DE PIZAN
Avancem una mica en la història i arribem a Christine de Pizan (Segle XIV).
Considerada una referent en el feminisme, Christine de Pizan va ser una de les primeres escriptores a defensar la igualtat de gènere i a criticar la misogínia i el patriarcat en les seves obres literàries. En una època en la que l’educació i la cultura estaven dominades pels homes, Christine de Pizan va desafiar les normes socials i es va convertir en una de les veus més importants en la lluita pels drets de les dones.
Un dels seus treballs més famosos, “La ciutat de les dames”, és considerat un dels primers textos feministes de la història de la literatura. En aquesta obra, Christine de Pizan crea una ciutat imaginària habitada per dones virtuoses i cultes, i defensa la idea que les dones són capaces d’aconseguir els mateixos assoliments que els homes, si se’ls dona l’oportunitat i l’accés a l’educació i a altres recursos.
GLORIA FUERTES
Avancem fins al Segle XX i, si parlem de dones que han trencat els esquemes del patriarcat, no podem deixar fora a la Gloria Fuertes. Poetessa espanyola i referent feminista per la seva obra literària i pel seu activisme en favor de la igualtat de gènere i els drets de les dones. Autora de Mujer de verso en pecho (Catedra, 2006) o Las tres reinas magas (Escuela Española S.A, 1979), per tenir algun de referència, ja que Gloria Fuertes va generar una extensa bibliografia.
En la seva poesia, Fuertes aborda temes com l’amor, la mort, la infància i la solitud, i desafia els estereotips de gènere al presentar a les dones com a subjectes actius i empoderats. També ha estat una veu crítica contra l’opressió i la injustícia, i ha apostat per la igualtat d’oportunitats per a totes les persones, independentment del seu gènere.
A més, Gloria Fuertes ha estat una defensora activa dels drets de les dones i ha participat en nombroses iniciatives i projectes en favor de la igualtat de gènere. En la dècada de 1970, per exemple, va participar en l’organització de la històrica manifestació feminista que va tenir lloc a Madrid en 1976.
Per últim, cal nomenar la seva obra literària per a nens i joves, on sempre ha desafiat els estereotips de gènere i ha presentat models de dones i homes diferents dels que es presenten en els contes tradicionals.
BRIGITTE VASALLO
Saltem al present (Segle XXI), i pensem en escriptores transgressores que han trencat els esquemes i, per descomptat, no podem no incloure a la Brigitte Vasallo.
Vasallo és una escriptora, activista i docent espanyola que s’ha destacat com a referent feminista pel seu treball en la lluita contra el racisme, la misogínia i el classisme.
Vasallo és coneguda per la seva obra literària, que aborda temes com el feminisme, la identitat, la raça, el gènere i la sexualitat. En els seus llibres, assajos i articles, qüestiona les normes culturals i socials que perpetuen la discriminació i la desigualtat, i proposa alternatives per a construir una societat més justa i inclusiva. Autora de títols com Lenguaje inclusivo y exclusión de classe (Larousse, 2021) o Pensamiento monógamo, terror poliamoroso (La Oveja Roja, 2018).
A més, Vasallo és una activista compromesa en la lluita pels drets de les dones, les persones LGTBIQ+ i les persones racialitzades. Ha participat en nombroses iniciatives i projectes per a promoure la igualtat i la diversitat, i ha estat una veu crítica contra el racisme i la xenofòbia a l’estat espanyol.
Encara que avui parlem d’escriptores, no podem descuidar que el seu treball com a docent ha estat fonamental per a sensibilitzar i formar a noves generacions d’activistes i defensores dels drets humans.
CRISTINA FALLARÁS
Tanquem la llista amb altra de les escriptores que no podia faltar en aquesta publicació, és la primera dona a guanyar el Premi Hammett que atorga la Setmana Negra de Gijón, periodista amb premi a les bones pràctiques de Comunicació No Sexista. Us ve el nom al cap?
Cristina Fallarás és una escriptora i periodista aragonesa.
Ha publicat, entre altres llibres, les novel·les El evangelio según María Magdalena (Penguin, 2021), Así murió el poeta Guadalupe (Alianza, 2009; aquesta novel·la va ser finalista del Premi internacional Dashiel Hammett de novel·la negra) i Las niñas perdidas (Roca Editorial, 2011; aquesta novel·la va guanyar el premi L’H Confidencial de Novel·la Negra 2011).
Des de març de 2011 fins a juny de 2015 fou una de les autores de “Ellas”, el blog del diari El Mundo sobre drets de les dones i igualtat.
Fallarás forma part del col·lectiu artístic fundat per Fernando Marías Amondo, anomenat Hijos de Mary Shelley. Amb ell va participar en les sessions d’homenatge a la pionera feminista Mary Wollstonecraft i en el llibre titulat Wollstonecraft. Hijas del horizonte, on també figuren altres importants escriptores com Espido Freire, Paloma Pedrero, Nuria Varela, Cristina Cerrada, Eva Díaz Riobello, María Zaragoza, Raquel Lanseros i Vanessa Montfort.
I fins aquí el nostre llistat, cinc mai seran prou per a tota la quantitat de dones fortes i valentes que en qualsevol moment de la història van trencar en el patriarcat, però podem ampliar-ho plegades, us convidem a que ens recomaneu escriptores a les nostres xarxes socials.