Amb les eleccions a tocar, aprofitem per a fer una anàlisi de la situació de les dones a la política en Catalunya. Totes les dades que mostrarem han estat extretes de l’Institut Català de les Dones.

Comencem amb unes dades més generals i farem filtre de mica en mica.

En aquests moments, un 23,13% dels municipis de Catalunya tenen alcaldessa. Encara que ha incrementat en els anys, encara és una dada que sobta, ja que fa 12 anys que és vigent la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, d’igualtat efectiva de dones i homes, que hauria de garantir una distribució equitativa entre sexes.

Però com dèiem, encara que segueix sense mostrar una presència equitativa, és cert que hi ha un augment amb els anys. Vegem-ho més concretament:

 

Font: Institut de Ciències Polítiques i Socials

Per la seva part, la proporció de dones regidores, també augmenta amb el pas dels anys i en els darrers s’està construint un mapa molt més equitatiu.

 

Comencem a acotar una mica! Hi ha segregació vertical en el sector de la política? Vegem-ho!

Sí que hi ha, ara veurem de quina manera es reflecteix la segregació vertical en les institucions supramunicipals (Diputacions i comarques)

  • A les diputacions provincials: el 65,38% dels càrrecs estan ocupats per homes, mentre el 34,62% per dones.
  • Pel que fa a els càrrecs: un 32,43% de les diputades i un 46,67% de les vicepresidentes són dones.

 

  • Consells Comarcals: el 60,13% dels càrrecs estan ocupats per homes, mentre que el 39,87% per dones.
  • Pel que fa als càrrecs: un 41,33% de les conselleres, un 31,45% de les vicepresidentes i un 26,83% de les presidentes són dones. Pel que fa a la presidència la majoria de les comarques estan presidides per homes.

Una data que ofereix un bon reflex de la segregació vertical que trobem al sector de la política és que, a Catalunya, els càrrecs ocupats per dones en l’alta direcció (en dades del 2020), només un 24,1% d’ells està conformat per dones.

En canvi, si observem els càrrecs ocupats per dones al Parlament i Govern (2021), les dones ocupen un 48,1% del total. Sent gairebé equitatiu.

Però, si representen la meitat perquè només un 24,1% ocupa càrrecs d’alta direcció?

 

Hem vist la segregació vertical, ara parlem una mica de la segregació horitzontal, ja que les dones i els homes poden realitzar un càrrec del mateix nivell a la política o l’Administració, però la diferenciació a vegades succeeix en les seves funcions o àrees de responsabilitat.

L’any 2019, la presència segons sexe al govern i l’oposició dels Ajuntaments actuals demostrava que estava conformada per un 58% d’homes, sent majoria.

La gran diferència es troba en les àrees de responsabilitat, on continuen havent àrees clarament feminitzades i masculinitzades:

  • Serveis socials i promoció social: 72,58% dones.
  • Educació: 65,79% dones.
  • Benestar comunitari: 64,58% dones.
  • Sanitat: 63,98% dones.
  • Esports: 72,55% homes.
  • Òrgans de govern: 73,39% homes.
  • Infraestructures: 80% homes.
  • Transf. a altres administracions: 84,21% homes.

 

En definitiva, malgrat l’increment progressiu que s’ha observat en comparació amb anys anteriors, encara ens trobem lluny de l’assoliment d’una igualtat efectiva entre homes i dones en els càrrecs considerats de major poder, així com de l’eliminació de la segregació horitzontal. Cal continuar treballant per superar aquests obstacles i avançar cap a una societat més justa i equitativa per a totes. La lluita per la igualtat de gènere és una tasca col·lectiva que cadascuna de nosaltres n’ha de prendre part.