Acabem aquest mes de publicacions sobre cultura amb una mostra de les dades extretes de l’informe “Les dones i la cultura” – Informe de Cultura Viva de la GENCAT.
Comencem veient la població ocupada en el sector de la cultura (2021), les dones representaven el 40,2% enfront del 59,8% que eren homes.
La població ocupada compren les persones de 16 anys o més que durant la setmana de referència han tingut una feina per compte aliena, assalariada o són persones treballadores per compte pròpia. Aquestes persones es troben actualment treballant i no en situació d’atur.
Pel que fa a la taxa d’atur de les dones en l’àmbit cultural és un 5%, respecte el 4,2% dels homes. Però pel que fa la formació, les dones titulades en alguns estudis relacionats amb el sector cultural conformen més del 60%. La diferència formativa de les dones es dona en tots els grups d’edat.
Amb aquestes dades, veiem com les dones estan millor formades però, un cop al món laboral, tenen menys treball, després veurem alguns dels factors pels que això succeeix.
Nota: S’ha de tenir present que, per a calcular la taxa d’atur, només es comptabilitza com a desocupades les persones que busquen feina activament. Pel que podriem estar parlant d’una xifra major si comptabilitzem aquelles persones que no es troben en recerca activa de feina.
Veiem ara algunes dades per àmbits del sector de la cultura:
A les Arts escèniques, trobem que en càrrecs com autoria, direcció i posicions creatives les dones continuen sent minoria, plasmant com la segregació vertical és una realitat també en aquest sector.
La segregació vertical és la concentració en determinats llocs de treball que, en el cas de les dones, generalment es caracteritzen per ser els de responsabilitat més baixa i menys remuneració. És a dir, fa referència al fet que les dones es concentrin en llocs de treball de menor responsabilitat, sense accedir a càrrecs directius.
D’altra banda, a la Indústria cinematogràfica, observem que les dones tenen la màxima presència en càrrecs de disseny de vestuari (82%), maquillatge i perruqueria (66%) i direcció artística (60%), a diferència dels càrrecs considerats masculins com: muntatge, producció, direcció, realització amb una presencia femenina per sota del 30%.
Una dada destacable és que a Catalunya el 50% de les directores de pel·lícules són dones. Catalunya és una de les comunitats autònomes amb mesures que fomenten la igualtat en l’estructura laboral, tant en posicionament com en pressupost. (Informe anual de CIMA 2021)
Però, per què les dones si estan més formades tenen una taxa d’ocupació més baixa?
Per tancar, parlem de la conciliació laboral i l’absència de recolzament com a principals barreres per les dones al sector de la cultura, per a poder entendre algunes de les dades que hem vist. Ens basarem en l’informe Autoras en el Audiovisual, la Música y las Artes Escénicas. Un estudio sobre el desarrollo profesional desde una perspectiva de género, de la Fundació SGAE.
L’informe assenyala les reticències de l’entorn familiar com una de les principals barreres. En la pràctica, les dones reben menor suport per a considerar com a vàlida aquesta alternativa professional (el 76,5% dels homes enfront d’un 58,7% de les dones).
Altre dels factor que es recull com a principal barrera és l’escassa confiança en les pròpies possibilitats de les dones (un 60,7% dels homes tenia una gran confiança en les seves possibilitats a l’inici de la seva carrera, enfront de només un 46,3% de les dones).
I per acabar, mostra una de les grans barreres que troba la dona a tots els sectors, la dificultat per a la conciliació laboral. La tornada a l’activitat professional després d’una aturada domèstica és més complicada per les dones, on el 33,5% entre els 55 i 65 anys no és capaç de tornar a recuperar el seu camí, en front el 14,5% dels homes en el mateix grup d’edat.